Vicent Partal montesinos
En aquesta pàgina personal vull aplegar un resum del meu treball periodístic al llarg dels anys. Crec que pot ajudar a entendre, a qui li interesse això, el model de periodisme que he procurat portar a terme a VilaWeb. I, en qualsevol cas, m’explica a mi. En un moment com aquest en què la darrera atzagaiada de qualsevol indocumentat sembla pesar més que el treball de tota una vida, m’ha semblat que no només era bo sinó que era necessari explicar-me en extens. La pandèmia de 2020 m’ha ajudat indirectament, ja que durant el confinament he pogut treballar aquests materials d’una manera que no ho hauria pogut fer en circumstàncies normals. Aquesta web me l’he fet jo sol, a mà com abans, i per tant tota la responsabilitat sobre ella és meua i ben meua només.
Com sempre. Jo sempre sóc responsable de tot el que he fet i faig. Sempre dic el que pense i n’assumisc les conseqüències. Per això m’irrita quan de vegades hi ha caricatures intencionades, i generalment molt interessades, que pretenen bastir un personatge a partir de mi en les quals no em reconec. Ja ho sé que la mala llet i l’odi no deixa llegir res i encara menys entendre. Però jo sóc qui sóc i només jo, i la meua faena que porta ja cap a fer quaranta anys, em defineixen. Aquesta pàgina, al cap i a la fi, va d’això i, per tant, va també contra els manipuladors de qualsevol mena, origen o intenció.
Els espais que hi trobareu són els següents:
Personal. Ací trobareu el meu currículum (en versió abreujada i completa), algunes de les entrevistes que m’han fet altres mitjans, una selecció de fotografies, bàsicament relacionades amb la feina, un espai amb algunes curiositats, personals i professionals, que potser us divertiran, i l’accés al meu bloc personal, Mails per a Hipàtia.
VilaWeb. De totes les moltes coses que he fet en aquesta vida és segur que la que quedarà com a més important és VilaWeb, el diari que l’Assumpció Maresma i jo vam posar dempeus el 1995. Per això li dedique una secció pròpia. Ací trobareu una selecció històrica de l’editorial que hi escric cada dia, que crec que té el valor sobretot de respondre a aquests que de manera cíclica decideixen que sóc allò o açò: jo només sóc el que escric. També trobareu el text “Com hem fet VilaWeb“, un article que l’Assumpció i jo vam escriure en ocasió de la celebració dels vint-i-cinc anys del diari i que dóna algunes de les claus per a explicar l’èxit i els encerts d’aquest. I finalment “És l’hora d’alçar barris a Internet“, un text de l’any 1995 que es podria considerar d’alguna manera com el manifest inicial i que, evidentment, cal llegir amb els ulls d’aquell moment.
Periodisme. Aquesta secció és la que conté més materials. I la que té més complexitat organitzativa.
A “Els grans temes” faig un repàs de grans temes que han ocupat el meu treball al llarg dels anys -obsessions, com si diguérem.
Un primer tema és el d’Opinió. M’ha tocat fer molta més opinió de la que jo hagués volgut fer i de la que hauria volgut fer normalment. Però les coses són com són i ací intente endreçar opinions fetes en mitjans diferents i sobre temes diferents. Evidentment hi ha l’editorial de VilaWeb, però podeu trobar també les opinions que vaig escriure amb regularitat a El Temps o La Vanguardia a finals dels anys vuitanta i primers noranta. I també l’anàlisi de política internacional que vaig fer de forma diària durant molts anys a El Punt -que és la feina que més m’ha divertit i agradat fer de la meua vida. No hi són tots els articles, seria una feina inabastable per a mi recopilar-los tots, però la mostra és suficient. He fet opinió en algunes altres publicacions també, però de manera molt escadussera i anecdòtica així que considere que amb aquests exemples hi ha prou per a reflectir qui sóc.
El segon d’aquests grans temes són les Entrevistes. No sóc un gran entrevistador ni m’he distingit mai en aquest terreny. Però per circumstàncies n’he fet algunes que m’han marcat i m’ha fet il·lusió aplegar-les. Una especialment important per a mi és l’entrevista que vaig fer amb Salva Enguix a Joan Fuster per a La Vanguardia i que es va publicar el 6 d’octubre del 1991. Amb aquella entrevista Fuster trencava molts anys de silenci i el record d’aquella llarguíssima vesprada a sa casa m’acompanyarà sempre d’una manera molt especial.
El tercer dels grans temes són els Reportatges, tant nacionals com internacionals. Com a reporter he treballat sobretot a l’estranger, però així i tot he aplegat alguns reportatges nacionals que crec que poden interessar. Entre ells el relat de com els mossos d’intel·ligència varen perseguir Younes Abouyaaqoub i el van trobar en cent hores. Aquest és el treball periodístic més intens que crec que he fet mai en la meua vida per la dificultat de les fonts. Vaig treballar-hi gairebé durant un any, pas a pas, fins que vaig aconseguir publicar aquest relat, que explica algunes coses que ningú no havia explicat abans. També és molt especial, per emotiu, el relat del retorn del president Puigdemont a Catalunya. Vaig tenir la sort que em convidara a acompanyar-lo en el cotxe que el portava a Perpinyà el 28 de febrer de 2020 amb la qual cosa vaig poder viure de primera mà la història.
No era la primer vegada que em passava, però, això. Com a reporter de política internacional he viscut episodis en quatre continents que ja són part dels llibres d’història i per això, en aquest apartat de Reportatges Internacionals, hi ha textos, vídeos i moltes coses relacionades amb aquells moments que tanta sort vaig tenir de poder relatar als lectors o als espectadors.
Altres mitjans és una secció on incloc una mostra del meu treball en altres mitjans. Hi trobareu El Temps (siga amb articles d’opinió, com amb el Focus o el pioner El Temps Online), el Diari de Barcelona (on primer vaig fer de corresponsal a València i més tard vaig treballar a la redacció de Barcelona), La Vanguardia, El Punt (on he fet de tot: articles d’opinió, anàlisis de política internacional, comentaris d’esports a L’Esportiu o La Pissarreta en ElPuntAvui TV) o a Berria. I també un recull del programa de ràdio de L’Internauta, que vaig iniciar a Catalunya Ràdio amb l’enyorat Jordi Vendrell el 1995 i que vaig haver de seguir jo sol durant uns anys després de la seua mort, primer a la ràdio i després en vídeo a VilaWeb. Per desgràcia no hi ha un arxiu dels primers anys del programa a la ràdio. Seria molt important perquè tot l’inici d’internet als Països Catalans va passar per allí… La mancança més gran en aquesta secció és precisament el meu treball a TVE, però per desgràcia no tinc cap arxiu en vídeo.
La secció inclou també un document que he titulat “Alguns criteris” i que és una mena de resum aplicat del meu pensament periodístic. Aquest document el vaig començar a escriure a mitjan anys vuitanta com a proposta de llibre d’estil per El Temps, però l’he seguit actualitzant tot al llarg de la meua vida, sense que haja estat adoptat per cap mitjà. Crec que pot resultar interessant per les reflexions que hi conté. En aquest sentit he inclòs també el text “Elogi de la complexitat“, que crec que el complementa bé.
Aquesta secció la completa algunes conferències sobre periodisme en vídeo que he fet al llarg dels anys, en català o en anglès, i l’enllaç a l’European Journalism Centre, l’organització europea en la qual he treballat des dels anys vuitanta i de la qual ara en sóc el president.
Llibres, com indica el seu nom, presenta els llibres que he escrit. Tant els volums dels quals jo en sóc l’autor com aquells en els quals he escrit el pròleg. No he posat els llibres col·lectius en els quals he col·laborat, el llistat dels quals, però, podeu trobar en la bibliografia completa.
Conferències. Finalment he agrupat algunes de les meues conferències en vídeo. Per temàtiques. Sobre periodisme, sobre cultura, sobre internet o sobre política i també he agrupat algunes de les que he fet en anglès sobre temes diversos.
Si voleu contactar amb mi la manera més senzilla és enviar un correu a vicent@partal.cat